Internacionalistes i coooperants
contra la dictadura Ortega-Murillo
SOM LLIURES I QUÈ!
“Els animals, des de fora,
dirigien les seves mirades dels porcs als homes,
i dels homes als porcs
i, novament, dels porcs als homes;
però ja era impossible dir qui era qui”.
George Orwell, Revolució a la granja
La revolució sandinista va enderrocar el 1979 una de les dictadures més sagnants d'Amèrica Llatina i va liderar un projecte de transformació socioeconòmica i cultural que va entusiasmar i rebre suport de grups de tot el món. Hi veien una esperança de transformació i canvis profunds. Un petit país de només tres milions d'habitants es va convertir en un far global pel qual van lluitar i es van lliurar milers de persones. És impressionant la quantitat de brigadistes i voluntaris de totes les latituds que van anar a Nicaragua i es van implicar en múltiples tasques: ensenyament, organització, construcció, alfabetització, sanitat, feminisme…
L'entusiasme que generava la revolució a tot arreu del món tenia a veure amb l'antiimperialisme; amb l'accés a l'educació i la salut dels pagesos i les persones més pobres (La taxa d'analfabetisme en els primers anys de la revolució va caure de més de 50% a menys de 15%. La taxa de mortalitat infantil va caure de 120 a 65); amb la promoció de la cultura, i també amb la democratització de Nicaragua, amb l'apoderament de pagesos, obrers i dones que per primera vegada participaven en debats, votaven i podien sentir-se com a ciutadans en peus d'igualtat.
Tot i la contrarevolució i la guerra afavorida pels Estats Units, no es va deixar mai de banda la democràcia, la llibertat d'expressió, la crítica a tendències autoritàries, el debat sobre el tipus d'economia que es volia afavorir (cooperativisme, economia mixta, socialdemocràcia ) i la discussió de com s'havia d'entendre aquesta democràcia i aprofundir-se.
Avui Daniel Ortega i la seva dona Rosa Murillo han segrestat el nom i la memòria del FSLN, i els somnis i lluites de nicaragüencs, internacionalistes i voluntaris de tot el món, per establir una dictadura, mantenir-se en el poder com a cabdills i apropiar-se de béns i capital per a ells i la seva camarilla.
La rebel·lió d'abril del 2018, encapçalada per molts joves i estudiants universitaris, alguns d'origen sandinista que lluitaven contra el verticalisme de l'FSLN, va ser sagnantment reprimida. El règim d?Ortega la va sufocar mitjançant grups paramilitars que van encapçalar veterans dels cossos de la Seguretat de l?Estat. La brutal repressió va deixar al voltant de tres-centes persones assassinades, dues mil ferides, mil sis-centes empresonades i més de setanta mil exiliades.
Des de llavors, la repressió no ha fet més que créixer. S'ha acabat amb la llibertat d'expressió, es controlen internet i les xarxes socials, s'ha empresonat a la dissidència, s'han tancat fins avui més de 1800 associacions i Ong's de tota mena, es persegueix obertament a l'església catòlica, i es fa sentir la por sobre la població.
El suport a Ortega entre els nicaragüencs és mínim: un 18% segons els sondejos previs a les eleccions del 2021 on es va abstenir el 80% de la població. L'òrgan electoral, controlat per Ortega, li va atribuir el 75% dels vots del 20% que va anar a les urnes.
Una de les paradoxes que crida més l'atenció és que guerrillers i líders emblemàtics del FSLN, companys d'Ortega, es troben avui a la presó oa l'exili. Per citar només dos exemples, Dora María Téllez, guerrillera del front, ha estat condemnada a vuit anys de presó per “conspiració” i acaba de començar una vaga de gana a la presó. Hugo Torres, que el 1974 va participar en un comando sandinista la missió del qual va ser prendre ostatges somocistes per intercanviar-los per presos polítics entre els quals hi havia Daniel Ortega, va ser empresonat i va morir a la presó abans de ser jutjat.
Com assenyala la sandinista Gioconda Belli: "L'experiència em va ensenyar que, certament, es pot guanyar una guerra amb qualsevol mena de persones, però no es pot construir un sistema just, amb valors ètics, si els que es proposen fer-ho no en tenen o sacrifiquen aquests mateixos valors en el camí”.
En defensa, doncs, de totes les persones que pateixen persecució per part de la dictadura d'Ortega i en memòria de totes les nostres lluites en favor dels més humils, denunciem la dictadura d'Ortega i cridem tots els internacionalistes i cooperants a unir-s'hi denuncia mitjançant la signatura del manifest ia defensar una Nicaragua lliure de tota dictadura i tot Imperi. “Som lliures: i què!”.