SOM LLIURES I QUÈ!

“Els animals, des de fora,

dirigien les seves mirades dels porcs als homes,

i dels homes als porcs

i, novament, dels porcs als homes;

però ja era impossible dir qui era qui”.

George Orwell, Revolució a la granja

La revolució sandinista va enderrocar el 1979 una de les dictadures més sagnants d'Amèrica Llatina i va liderar un projecte de transformació socioeconòmica i cultural que va entusiasmar i rebre suport de grups de tot el món. Hi veien una esperança de transformació i canvis profunds. Un petit país de només tres milions d'habitants es va convertir en un far global pel qual van lluitar i es van lliurar milers de persones. És impressionant la quantitat de brigadistes i voluntaris de totes les latituds que van anar a Nicaragua i es van implicar en múltiples tasques: ensenyament, organització, construcció, alfabetització, sanitat, feminisme…

L'entusiasme que generava la revolució a tot arreu del món tenia a veure amb l'antiimperialisme; amb l'accés a l'educació i la salut dels pagesos i les persones més pobres (La taxa d'analfabetisme en els primers anys de la revolució va caure de més de 50% a menys de 15%. La taxa de mortalitat infantil va caure de 120 a 65); amb la promoció de la cultura, i també amb la democratització de Nicaragua, amb l'apoderament de pagesos, obrers i dones que per primera vegada participaven en debats, votaven i podien sentir-se com a ciutadans en peus d'igualtat.

Tot i la contrarevolució i la guerra afavorida pels Estats Units, no es va deixar mai de banda la democràcia, la llibertat d'expressió, la crítica a tendències autoritàries, el debat sobre el tipus d'economia que es volia afavorir (cooperativisme, economia mixta, socialdemocràcia ) i la discussió de com s'havia d'entendre aquesta democràcia i aprofundir-se.

Avui Daniel Ortega i la seva dona Rosa Murillo han segrestat el nom i la memòria del FSLN, i els somnis i lluites de nicaragüencs, internacionalistes i voluntaris de tot el món, per establir una dictadura, mantenir-se en el poder com a cabdills i apropiar-se de béns i capital per a ells i la seva camarilla.

La rebel·lió d'abril del 2018, encapçalada per molts joves i estudiants universitaris, alguns d'origen sandinista que lluitaven contra el verticalisme de l'FSLN, va ser sagnantment reprimida. El règim d?Ortega la va sufocar mitjançant grups paramilitars que van encapçalar veterans dels cossos de la Seguretat de l?Estat. La brutal repressió va deixar al voltant de tres-centes persones assassinades, dues mil ferides, mil sis-centes empresonades i més de setanta mil exiliades.

Des de llavors, la repressió no ha fet més que créixer. S'ha acabat amb la llibertat d'expressió, es controlen internet i les xarxes socials, s'ha empresonat a la dissidència, s'han tancat fins avui més de 1800 associacions i Ong's de tota mena, es persegueix obertament a l'església catòlica, i es fa sentir la por sobre la població.

El suport a Ortega entre els nicaragüencs és mínim: un 18% segons els sondejos previs a les eleccions del 2021 on es va abstenir el 80% de la població. L'òrgan electoral, controlat per Ortega, li va atribuir el 75% dels vots del 20% que va anar a les urnes.

Una de les paradoxes que crida més l'atenció és que guerrillers i líders emblemàtics del FSLN, companys d'Ortega, es troben avui a la presó oa l'exili. Per citar només dos exemples, Dora María Téllez, guerrillera del front, ha estat condemnada a vuit anys de presó per “conspiració” i acaba de començar una vaga de gana a la presó. Hugo Torres, que el 1974 va participar en un comando sandinista la missió del qual va ser prendre ostatges somocistes per intercanviar-los per presos polítics entre els quals hi havia Daniel Ortega, va ser empresonat i va morir a la presó abans de ser jutjat.

Com assenyala la sandinista Gioconda Belli: "L'experiència em va ensenyar que, certament, es pot guanyar una guerra amb qualsevol mena de persones, però no es pot construir un sistema just, amb valors ètics, si els que es proposen fer-ho no en tenen o sacrifiquen aquests mateixos valors en el camí”.

En defensa, doncs, de totes les persones que pateixen persecució per part de la dictadura d'Ortega i en memòria de totes les nostres lluites en favor dels més humils, denunciem la dictadura d'Ortega i cridem tots els internacionalistes i cooperants a unir-s'hi denuncia mitjançant la signatura del manifest ia defensar una Nicaragua lliure de tota dictadura i tot Imperi. “Som lliures: i què!”.

Signa aquí el manifest contra la dictadura Ortega-Murillo

___________________________________________________________________________________________________________________

Cuarenta años de solidaridad con Nicaragua (8-11-2024)

En memoria del cura guerrillero Gaspar García Laviana, que hoy cumpliría 83 años

Quienes nos hemos reunido hoy aquí, que acudimos solidariamente a Nicaragua en los años 80 y 90 en apoyo de una revolución que ilusionó al mundo y que sembró un cambio profundo a favor del pueblo en una tierra asolada por el somocismo y su aliado el imperialismo norteamericano, reafirmamos nuestra solidaridad con el pueblo nicaragüense, al tiempo que, desde nuestras mismas convicciones progresistas, denunciamos la actual deriva represiva y totalitaria del régimen orteguista.
Tras cuatro períodos consecutivos de abusos y fraudes electorales, desde 2007 se ha instalado una nueva edición de autoritarismo, soberbia desmedida y aferramiento al poder, similar al oscuro período de la dictadura somocista. El régimen de Daniel Ortega y Rosario Murillo ha llegado incluso a la desfachatez de encarcelar a los principales candidatos de la oposición antes de las últimas elecciones presidenciales (2021).
En medio de una corrupción generalizada y una represión sin precedentes, todos los derechos humanos fundamentales han sido conculcados. A partir del levantamiento popular pacífico de 2018, las fuerzas represivas (formales e informales), asesinaron a más de 350 personas y cientos de miles de nicaragüenses se han visto forzados a emigrar y exiliarse, en muchos casos para salvar sus vidas.
El destierro y el despojo de la nacionalidad a más de 451 ex presos/as políticos/as, destacados opositores y personalidades académicas e intelectuales, defensores de DDHH, colectivos de mujeres, religiosos, miembros de todos los estamentos de la sociedad civil, a los que además se les confiscan sus bienes, se cancelan sus pensiones de jubilación y se les condena a padecer toda clase de calamidades económicas, es parte del arsenal represivo de la dictadura.
No existe en Nicaragua libertad de expresión, de asociación, de prensa y de movilización. Tampoco hay ningún medio escrito independiente; la educación superior ha sido severamente atacada con la confiscación de la UCA en agosto de 2023 y de docenas de otras instituciones superiores privadas. El Estado de Derecho es inexistente y se carece de institucionalidad y separación de poderes,
Más de 5000 oenegés, todas las que no se someten al control de la pareja presidencial, han sido ilegalizadas y clausuradas, lo que afecta gravemente el desarrollo de programas que beneficiaban a la sociedad civil, en particular a mujeres, jóvenes y niños. La cooperación internacional es prácticamente inexistente.
Es de resaltar la política represiva contra las mujeres, especialmente reflejada en la criminalización del aborto en todas sus formas; los elevados índices de feminicidios y violaciones; la falta de recursos y programas de protección de las niñas y adolescentes. La tortura sistemática a las presas políticas merece un capítulo aparte.
El endeudamiento, la falta de oportunidades de empleo y el condicionamiento de este a la fidelidad política, marcan el panorama económico en el que la economía sumergida y el empleo informal constituyen el 80% de la actividad laboral. Las remesas alcanzan un 27% del PIB (según el Banco Mundial), lo que paradójicamente se ha convertido en un balón de oxígeno para el régimen. Mientras tanto los raquíticos salarios no cubren más que 1/3 de la canasta básica y la pobreza aumenta a pasos agigantados.
Paralelamente, la casta en el poder sigue enriqueciéndose y apropiándose de los bienes públicos y de los expoliados a los opositores, lo que beneficia particularmente al entorno familiar inmediato de la pareja Ortega-Murillo. Hay que subrayar que la represión política no perdona tampoco ninguna opinión o crítica dentro de su propio partido.
La reciente muerte del general Humberto Ortega, fundador del Ejército Popular Sandinista y hermano de Daniel Ortega, fallecido en absoluta soledad con el hospital como cárcel, ilustra claramente que nadie está a salvo de los abusos y desmanes de un régimen sin escrúpulos.
Nicaragua se encuentra, en suma, nuevamente atenazada por una feroz y corrupta dictadura familiar, pero las voces de condena a este régimen, que se presenta ante el mundo como “revolucionario”, siguen siendo débiles y carentes de efectividad.
Urge una acción decidida de pueblos y gobiernos que respalden a la población nicaragüense víctima de tantos desmanes y abusos y que lleve al desmantelamiento del régimen; la liberación de todos los presos políticos, así como la vuelta de las personas exiliadas y desnacionalizadas con la recuperación de su plena ciudadanía; la refundación de un Estado de Derecho y el enjuiciamiento y castigo a los culpables por crímenes de lesa humanidad.

Dado en la parroquia de San Carlos Borromeo en Vallecas (Madrid), a 8 de noviembre de 2024.

Firmas: Javier Amor, Javier Arjona, Pep Centelles, Carles Comas, Mercedes de Castro, Manuel de La Iglesia-Caruncho, Montserrat Figuerola, Rosa García Cubero, José Ramón González, Parada, Pilar Jaime, Ángel Marcos, Juan Martínez de Velasco, Jordi Mena, Elvira Mensat, Luis Nieto Pereira, Antonio Pérez Montserrat, Rafanell Manuel Rodríguez, Adolfo Rodríguez Gil, Luz Romero. Roser Solá, Luis Suárez-Carreño, Raquel Vega, Catalina Victory